Avenc de Castellsapera

La boca amida 7 per 2 metres i voltada en algun racó de força vegetació, tal com heures i alzines, en una de les quals era costum de lligar-hi la corda per realitzar el descens. El pou d'entrada té uns 45 metres de fondària en vertical directa tot i que als 18 metres hom hi troba una gran pedra encastada entre les parets, la qual cosa ens obliga a fer un segon ancoratge per continuar el descens. Un xic per sota d'aquest bloc existeix un petit replà amb cabuda per a dues persones que, antigament, es feia servir per fer una segona instal·lació de l'escala elektron (actualment poca gent el fa servir aquest replà). Els següents 27 metres verticals són gairebé en la seva totalitat aeris fins assolir el fons d'una espaiosa cambra de 15 metres de longitud i entre 2 i 5 metres d'amplada. A l'extrem SE, on trobem una gran roca que sobresurt en forma punxeguda, baixa un corredor força pronunciat fent un angle recte cap a un ressalt que hom pot evitar tot passant per una gatonera que neix a la nostra dreta. Al peu d'aquest, un altre conducte en pendent ens atansa vers un segon ressalt més alt que l'anterior. Pel seu costat esquerre també el podrem evitar fent un parell de saltirons entre un munt de grans blocs mal endreçats tot assolint així la sala final. Amb un pòrtic de 6 metres d'ample i 3 d'alçada se'ns presenta una de les ales subterrànies més grans del massís amb 20 metres de llarg i 12 metres d'amplada. El terra és en fort pendent vers l'extrem oposat pel qual accedim, trobant un lleuger ressalt ben al principi d'iniciar-se la nostra entrada. En ambdós extrems inferiors de la sala existeixen sengles ressalts que es comuniquen per un corredor inferior; punt on s'assoleix la màxima fondària de la cavitat (cota ' 84). Al costat SE de la sala existeix una galeria força arrupida entre fang i pedres que, fent un parell de girs, fineix curullada de sediments. A l'extrem oposat i a tocar del ressalt que porta a la galeria inferior, trobem l'entrada a dues estances, la primera a través d'un gran bloc ens porta a una reduïda saleta on acostumen a hivernar-hi alguns rat-penats; la segona és formada per un conducte allargassat a l'extrem del qual i a través d'un pas estret es perllonga uns 10 metres fent un parell d'angles a vegades difícils de superar.